REINA MORA

La Reina Mora

1. Comencem

Els musulmans segueixen el calendari islàmic o hègira, que comença l’any 622 dC, quan Mahoma va fer el viatge de la Meca a Medina. Aquest calendari té 354 dies perquè es basa en els cicles de la Lluna, i per això és uns dies més curt que el nostre calendari.

A causa d’això, les festes musulmanes no tenen una data fixa i cada any s’avancen uns 10 o 11 dies. Algunes de les festes més importants són el Ramadà, un mes de dejuni, l’Eid al-Fitr, que celebra el final del Ramadà, i l’Eid al-Adha, relacionada amb el pelegrinatge a la Meca.

Opinió:
Crec que és molt interessant que utilitzin la Lluna per organitzar el temps i les festes. Tot i que sigui diferent del nostre calendari, és important respectar les seves tradicions i la seva cultura.

2. Els visigots

Sant Hermenegild va ser un príncep visigot del segle VI, fill del rei Leovigild. De jove era de religió arriana, però es va convertir al cristianisme catòlic gràcies a la influència de la seva dona i del bisbe Leandre de Sevilla.

Aquesta conversió va provocar un gran conflicte amb el seu pare, ja que el rei no acceptava el catolicisme. Per aquest motiu, Hermenegild es va rebel·lar contra ell i es va iniciar una guerra entre pare i fill.

Finalment, Hermenegild va ser derrotat i empresonat. El seu pare li va demanar que tornés a la religió arriana, però ell s’hi va negar. Per això va ser executat l’any 585.

Després de la seva mort, va ser considerat màrtir i més tard declarat sant per l’Església. Avui en dia, molts carrers i llocs porten el seu nom com a homenatge.

3. Al-Àndalus

La mitja lluna era un símbol utilitzat a la ciutat de Bizanci. Segons una llegenda, durant un atac enemic, la lluna va brillar amb molta força i va ajudar els habitants a defensar-se. Per això es va convertir en un símbol de protecció i bona sort.

Més tard, quan la ciutat va ser conquerida, aquest símbol es va conservar i es va estendre pels territoris musulmans. Amb el temps, la mitja lluna es va associar amb l’islam, tot i que no és un símbol religiós oficial.

Actualment, molts països musulmans utilitzen la mitja lluna a les seves banderes, com Turquia, Pakistan o Algèria. També apareix en ambulàncies, mesquites, monedes i altres elements culturals.

En alguns llocs, la mitja lluna també simbolitza l’esperança i els nous inicis, i la seva observació està relacionada amb el calendari i les festes religioses.

Conclusió

En aquest treball he après que el món musulmà té una manera diferent d’entendre el temps, basada en la Lluna, i que això influeix en les seves festes i tradicions.

També he conegut la història de Sant Hermenegild, un personatge important del període visigot, i he entès com en el passat les diferències religioses podien provocar grans conflictes.

EL REI QUE ES CREÏ VACA

Aquest còmic va d’un rei que és una mica estrany perquè es pensa que és una vaca. Ell està súper convençut i fins i tot és feliç així, menjant herba i vivint al camp com si fos una vaca de veritat.La gent del seu voltant al principi es queda en plan “què està passant?”, però com que no saben què fer, decideixen deixar-lo estar una mica a veure si se li passa.Al cap d’un temps, el rei segueix igual fins que una persona li diu tranquil·lament la veritat: que no és una vaca, que és un rei i que la gent el troba a faltar. Això li fa pensar i al final s’adona que no cal fer veure que és una altra cosa per ser feliç.

Abraham Cresques 

Abraham Cresques va ser un cartògraf jueu que va viure a Mallorca al segle XIV. Es dedicava a fer mapes i cartes de navegació perquè els mariners poguessin orientar-se al mar. Va ser molt conegut perquè els seus mapes eren molt precisos i detallats.

La seva obra més important és l’Atles Català, considerat un dels millors mapes de l’edat mitjana. En aquest mapa hi apareixien països, ciutats, rutes comercials i dibuixos de reis i pobles. Va treballar per a la Corona d'Aragó i la seva feina va ajudar molt als navegants de l’època. Avui és recordat com un dels cartògrafs més importants de la història.

Societat

                                                                       Cultura

El Ball de Turcs i Cavallets es un baile tradicional de Tarragona que representa luchas simbólicas entre cristianos y musulmanes durante las fiestas de Santa Tecla. Los bailarines usan espadas y algunos llevan caballitos de cartón llamados “cavallets”.

8-ART

durant aquest treball em va semblar superdivertit a la meva companya Lidia bo no tant perquè ella li estressa fer coses de competir i d'anar ràpid però tot i així jo crec que li va agradar força és un sota on vaig aprendre que no sempre les coses es conserven tant i també vaig descobrir que durant aquells anys Espanya no tenia tant contacte amb els musulmans que els que té ara com pots veure de tot Espanya i una cosa que es conserva aquí dels musulmans és aquesta petita finestra una finestra molt petita de totes les coses que podrien haver-hi hagut és una finestra es diu que la van portar aquí només per a decoració

vaig intentar fer aquest collage amb el Txad GPT mostrant així com pots trobar aquesta finestra a Tarragona utilitzem les imatges i ho sento que representen més perquè és un lloc molt turístic i doncs la finestra

9-CATALUNYA

Segons la tradició, quan les tropes cristianes van conquerir la fortalesa musulmana de Siurana al segle XII, la princesa o reina mora Abdelazia, filla del governador musulmà, va preferir llançar-se al precipici muntada al seu cavall abans que rendir-se o ser capturada. La llegenda explica que el cavall va intentar aturar-se a la vora del penya-segat i va deixar marcada una ferradura a la roca, una empremta que encara avui es mostra als visitants com el “Salt de la Reina

no hi ha retrats històrics autèntics d'ella. La Reina Mora de Siurana és una figura llegendària, no documentada amb imatges de la seva època.

  mora
 Aquesta és la història que s'explica sobre la Reina Mora. Si vols visitar un lloc nou i que estigui relacionat amb la història, et recomano molt Siurana. Quan hi vagis, podràs conèixer la llegenda de la Reina Mora, que encara avui és molt important per a la gent del poble. Segons la tradició, va preferir llançar-se amb el seu cavall per un penya-segat abans de rendir-se als seus enemics. Més de 800 anys després, aquesta història continua molt viva i segur que et farà entendre millor la història i les llegendes de Siurana.

La caiguda de Siurana

Al segle XII, les tropes cristianes de Ramon Berenguer IV avançaven per Catalunya conquerint els territoris musulmans. Després de la caiguda de Tortosa i Lleida, Siurana va quedar aïllada com el darrer enclavament islàmic de la regió. El 1153 la fortalesa va acabar caient davant els cristians