CASTANYADA

 

La Castanyada 

Tot va començar quan en Cesc ens va dir que celebraríem la Castanyada. Al principi no sabia gaire bé de què anava, però amb el temps vaig entendre que seria una activitat divertida i especial.

El primer que vam fer va ser aprendre a fer paperines, uns cons de paper on es posen les castanyes torrades. No era gens complicat, i cadascú n’havia de portar deu. Jo les vaig preparar a casa i vaig decidir decorar-les amb el logotip de la nostra cooperativa i una castanya que vaig pintar jo mateix. Hi vaig dedicar bastant temps, però el resultat va quedar molt bé.

Quan el Cesc les va revisar, va passar una cosa divertida: l’Edgar no n’havia fet i em va pagar cinc euros perquè li fes les seves. Al Cesc no li va fer gaire gràcia i ens va dir que aquella no era la millor manera de ser emprenedors.

Uns dies després ens va donar una notícia trista: l’havien d’operar i no podria estar amb nosaltres durant la festa. Tot i així, vam seguir endavant amb les seves indicacions des del mòbil i amb l’ajuda dels encarregats: en Leo, l’Èric, la Lucía, en Daniel i el rodrigo.

La setmana següent ens va demanar que féssim cartells per anunciar la Castanyada. El Rodrigo en va fer un, i com que ningú més s’hi va animar, al final vam penjar el seu. Després ell i en Leo van anar per les classes explicant-ho a tothom.

I finalment va arribar el gran dia. Jo estava molt emocionat perquè era la primera vegada que hi participava. Al principi hi va haver una mica d’embolic amb l’Ànima, que es va quedar amb nosaltres quan havia d’estar a classe, però el cap d’estudis, l’Ígor, la va fer tornar. Després vam començar a fer el tall en forma de creu a les castanyes, i encara que alguns feien bromes, la majoria vam treballar molt bé junts.

Quan vam sortir a fer el foc, alguns companys es van emocionar massa i van començar a llençar castanyes. Es va trencar una porta i una escombra, així que va ser una mica caòtic. Per sort, més tard van arribar l’Aina, la Jana, en Biel, en Julen, en Derek, la Isabella i la Patricia, que ens van ajudar molt.

Vam fer també un petit repte de tallar castanyes en quinze segons, i els guanyadors van ser en Biel, la Patricia i la Isabella. Ens ho vam passar molt bé.

Després vaig anar un moment al Kebab, i quan vaig tornar només quedàvem uns tretze. Vam seguir treballant amb altres professors i al final vam aconseguir preparar totes les castanyes a temps.

Al principi vam vendre poquet, però després vam sortir pel barri amb les paperines que sobraven i, entre tots, vam aconseguir reunir uns cent euros. Alguns fins i tot deien que eren diners per al viatge de final de curs per convèncer la gent, però el més important és que ho vam aconseguir gràcies a l’esforç i al treball en equip.

Aquestes imatges són unes fotos que ens va fer el Rodrigo.